El reconegut Miquel Agustí  en el seu “Llibre dels secrets d’Agricultura” en el Capítol XIII: “Secrets dels Porchs y Porcells” ens indica:

La tradició de la matança.

"…Lo Porch que voldreu engreixar ha d’estar en un lloc cubert separat y no ha de exir de alli, y que no tinga altra claror, sino la de la porta, y no se ha de tenir gran diligencia y treball ab ell com ab los altres, acceptat de tenirli net, lo llit o corral, , y donarli be de menjar, fins que haja fet lo greix: Perque després d’aquest temps los resta casi sempre la vianda devant, y nos se mouhen de un lloch, com a priuats de tot sentiment …

… Lo Porch es molt bo (vltra de menjar per la llur familia posat a troços, y ben salat a una salera) matarne tant per lo dit menjar, quant encara per lo greix per untar los carros, carretas, y altres coses, y tambe la bona mare de família, ne guardara per la vtilitat de las malaltias de sa familia: Perque es molt a proposit pera fer madurar totas sorts de postemas, y tambe per guarir las Buas, mesclanthi poluora de Aglans de Alsina, ab cendre de farina de Ordi. … "

La matança propiament dita es fa a Carme, a la mateixa granja on han criat el porc. Es un porc pels voltants dels 100 kgs, de 3 a 4 mesos d'edad. El seu destí, convertirse en llom, costellas i botifarres.

12 de Febrer, la Matança del porc !

Quan arriba el fred comencem a notar la necessitat de la carn, i mirem pels voltants, a veure que es pot aprofitar... Qui es que s'ha engreixat mes?, qui es que mostra unes formes mes arrodonides i desvergonyides?.... i sempre se la carrega el nostre amic garrí, que es sacrifica, quasi sempre de forma voluntaria, i entenent molt be l'ànima humana, encara que no ho sembli...

<<<Inici